La cultura de base és un camp de complexitat, de diversitat i de pluralitat, és la cultura que sacseja les consciències, la que forma un esperit crític capaç de prendre decisions. Apostem per lluitar contra la precarització del sector cultural. No treballem per a una cultura tova sotmesa a les modes del moment. Volem treballar amb la valentia que correspon a una editorial ben petita que avança gràcies als seus amics i col·laboradors, tots els que formem una petita família amb grans anhels.
Paraules i més paraules per a la transmissió implícita del coneixement i de l’experiència. De qualsevulla època, tan se val. El coneixement és universal i els dubtes són permanents. És per això que hem apostat per una col·lecció dedicada a les Idees, al Pensament. Vivim en un món convuls però tot el que ens preocupa és ancestral.
Ens interessen encara les qüestions d’igualtat. La igualtat, gairebé imposada per la Revolució Francesa, és una qüestió no superada. I si bé el feminisme de la Mary Wollstonecraft ens pot semblar arcaic, que ho és, també és cert que ella dóna la clau del que és la solució, tant per la desigualtat de gènere com per a totes les desigualtats: l’educació. I vivim en un món en què l’educació no és de cap manera universal. Un precepte bàsic, gairebé un manament, diríem, el dret més important més enllà del sosteniment de la pròpia vida.
Traduint la Madame de Staël hem aprés de la distància entre la passió i la felicitat, hem interpretat una dona bonapartiana sens dubte excessiva que reflexiona sobre la felicitat dels individus i de les nacions. Gran títol, aquest.
Al mateix temps que publicàrem la Staël trèiem un llibre sobre la humilitat, sobre un home budista, en Kamo No Chomei que, havent nascut en una família aristocràtica del Japó del segle XIII, acaba els seus dies en una petita cabana de la qual se’n vol desprendre. És un llibre que ens diu que si volem buscar el tot més val que ho fem en el no-res.
Tenim també traduït François Cheng, un xinès que viu a França i ens parla de temes com la bellesa i la mort amb un llenguatge entenible pel món occidental però mantenint la seva ànima oriental (segueix el peix segueix l’ocell, ens diu).
I una figura del surrealisme, la més llampant, l’André Breton amb la seva obra clau per entendre aquest corrent d’època: L’Amor Boig. Un amor no romàntic, un amor basat en l’atzar, en el joc de la vida i les cartes de la baralla.
