Cézanne i Zola, una amistat enemistada 20 de juny de 2017 – Publicat a: Premsa
Ara.cat | Llegim | Ressenya de Joaquim Armengol. 17/06/2017
Podem pensar que els veritables amics deixen empremtes més que cicatrius, però llegint la correspondència al llarg de 30 anys entre el pintor Paul Cézanne (1839-1906) i l’escriptor Émile Zola (1840-1902) les coses no semblen tan simples. L’amistat, fràgil com la vida, no deixa de ser, sovint, un pur misteri. Gràcies al magnífic volum que ha publicat L’Art de la Memòria Paul Cézanne – Émile Zola: Correspondència podem seguir el rastre d’aquella meravellosa amistat estroncada per la literatura.
De les moltes cartes que Cézanne va escriure al llarg de la vida destaca el seu intercanvi amb Zola, un carteig que comença a la dècada del 1850, quan el jove Émile abandona Ais de Provença -on havia arribat amb 3 anys-, per anar-se’n de nou a París. Les vides fascinants de Cézanne i Zola, com solen ser les dels grans artistes, revelen amb el pas del temps el seu rostre veritable. Zola bromejava dient que havia nascut “en el mateix bressol” que Cézanne. Eren, si més no, companys inseparables d’escola, juntament amb Baptistin Baille, que també treu el cap en aquesta correspondència. Però el temperament, la personalitat i les formes de Paul i d’Émile no podien ser més diferents. Cézanne era un ésser rude, indòcil i, de vegades, frívol. Zola, en canvi, era tot el contrari: educat, tranquil, madur i equilibrat. Tanmateix, l’autèntic protagonista d’aquesta correspondència és Cézanne, especialment en les cartes de joventut. Unes cartes iròniques, ingènues i festives, saturades de jocs lírics, d’anhels, dubtes i esperances, tot imaginant el futur fent una vida artística pura i plena d’èxits. L’èxit, però, només arribaria a Zola; la puresa, en canvi, seria per a Cézanne.